I nosaltres, ¿què?

Fa molts anys que lluitem contra el masclisme, intentant equilibrar els poders d'home i dona amb el fi d'aconseguir una societat igualitària. Però no ens adonem que la infravaloració de les dones es troba en les coses més petites, que forma part de nosaltres.

Només fa falta obrir un diari per la secció d'esports. ¿Quantes notícies d'esport femení trobem? Molt poques... o cap. ¿Per què? ¿És que no pot donar el mateix espectacle que el masculí? Sí, i va quedar demostrat als Jocs Olímpics de Londres. Però sembla que només s'escriu sobre les dones quan guanyen alguna cosa; després són oblidades. Un clar exemple és el de les jugadores de la selecció femenina d'handbol, que des que van guanyar la medalla de bronze en aquests Jocs no han tornat a aparèixer als mitjans.

¿I què passa a Catalunya amb aquest esport? L'Esportiu Castelldefels Handbol juga a la primera divisió (Divisió d'Honor) i tampoc es parla d'això. Totes aquestes noies són un gran exemple de superació: estudien, treballen i, a més, juguen a handbol. És més, moltes d'elles ni cobren per jugar. Des d'aquest petit espai demano suport per a tot l'esport femení, que ajuda a créixer la història esportiva del nostre país però del qual, per desgràcia, hi ha molt poca informació. L'excusa és sempre «que no interessa a la gent», però ¿com s'hi interessarà el públic si ni tan sols saben de la seva existència? És com el peix que es mossega la cua.