Diumenge clàssic de "lliga escocesa"

Aquest diumenge (13h Teledeporte) per fi arriba el clàssic de l'handbol BM Atlético de Madrid - Barça Intersport. Sens dubte el partit més esperat de la Lliga Asobal, un campionat que fa dues temporades que s'ha convertit en una lliga de les que en el món del futbol s'anomenen "escoceses".

Pels profans comentar que se’ls hi diu lligues escoceses, no per res que tingui a veure amb el whisky ni amb les faldilles, sinó perquè des que es va fundar el 1988 la lliga d’Escòcia sempre la guanya un dels dos equips de Glasgow: el Celtic o el Rangers*. Aquestes lligues tenen coses dolentes, i una de molt bona. Els partits claus són més esperats, estelars, i concentren tota l’emoció que se’ns ha negat en altres partits. Els nervis, l’emoció, l’alegria desfermada i espontània dels guanyadors, el desencís dels vençuts. Molts cops és millor inclús que el dia que es guanya la lliga, ja que realment la lliga es decideix aquell dia.

Està clar que en un partit així sempre desitjo que guanyi el Barça, i més al camp del gran rival. A més aquest cop voldria dir gairebé sentenciar la lliga a falta de més de la meitat de les jornades. I tot i que sembli incoherent, això és el que no em convenç. Que la lliga pugui quedar vista per sentència tan aviat.

És evident que qualsevol entrenador –en aquest cas Xavi Pascual– es posaria les mans al cap davant l'afirmació que un triomf blaugrana sentencia la lliga, ja que ells són els més conscients de la dificultat de guanyar tots i cadascun dels partits que queden de lliga. Ells saben de la dificultat de mantenir el bloc unit, en forma i motivat per no perdre punts en qualsevol de les pistes més complicades com són les de León o Saragossa. Però és que la temporada del Barça Intersport és tan bona i la superioritat mostrada a la lliga domèstica és tan gran, que seria una gran sorpresa veure com perden algun punt en el que queda de lliga.

Guanyant a Vista Alegre els blaugrana es posarien tres punts per sobre dels matalassers havent guanyant 13 partits de 13, i està clar que ara mateix –tot i estar potser a un nivell una mica inferior que l'any passat– només l'Atlètico de Madrid els pot fer ombra. Recordem que la temporada passada el Barça es va proclamar campió perdent només un partit (contra els de Talant Dujshebaev al Palau 29-30), mentre que els madrilenys només van perdre el partit de Vista Alegre contra el Barça (23-25) i van cedir un empat a la darrera jornada contra un Ademar de Lleó que s'estava jugant la tercera plaça.

Pels que desitgem que la lliga sigui atractiva, no és interessant que aquesta quedi sentenciada tan aviat, i tot i que el cor no em deixi desitjar una derrota del Barça, sé que un entrebanc allargaria l'emoció d'una Lliga Asobal fins a les darreres jornades. Un campionat que ara mateix, com se sol dir al futbol, és massa a "l'escocesa".

Bé, sempre ens queda esperar "que guanyi el millor".

* Nota
Com a curiositat, dir que aquest any la Scottish Premier League de futbol és menys escocesa que mai, ja que el Glasgow Rangers va ser baixat pels seus deutes a la Quarta Divisió (Scottish 3rd Division). El més curiós del cas és que tot feia pensar que el seu rival ciutadà, el Celtic, tindria via lliure per dominar amb autoritat el campionat, però ara mateix és líder però seguit de molt a prop per l'Hibernian, l'Inverness, l'Aberdeen i el Motherwell.